
Medi ambient
Recollida porta a porta
Recollida de residus comercials
Què entenem per residus comercials?
Són els residus que generen les activitats comercials. No totes les activitats en generen la mateixa quantitat ni de la mateixa mena (no es generen els mateixos residus en una oficina que en una floristeria).
Els tipus de residus que generen el conjunt de les activitats comercials poden classificar-se així:
Què diu la nova normativa de residus?
Segons la normativa de residus catalana (*), els productors de residurs comercials tenen l’obligació de fer-se càrrec del cost de la seva gestió.
(*) DECRET LEGISLATIU 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.


Com ho farem més fàcil?
Perquè el compliment d’aquesta nova llei no suposi més feina i maldecaps, el Consell Comarcarl del Pla de l’Estany ha creat un servei de recollida de residus porta a porta. Si la teva activitat genera residus i no disposes d’un gestor autoritzat, el servei de recollida passarà periòdicament a recollir-te el paper, el cartró i la matèria orgànica que generis.
I amb la resta, què?
Amb el vidre i els envasos lleugers, tambè et serà ben fàcil. Només caldrà que, mitjançant una autorització, dipositis aquests residus en els respectius contenidors verd i groc situats ben a prop del teu negoci.
Per a dipositar la matèria orgànica, et facilitarem un contenidor especial.

El paper i el cartró caldrà que l’emmagetzemis tu mateix fins el dia que passem a recollir-te’l.

![]()
Fracció vidre: Pots de vidre sense tap- ampolles de vidre sense tap – gots de vidre- vidre trencat
Residus no inclosos: Bombetes – fluorescents – miralls i ceràmica – envasos de vidre de medicaments – vidres armats – taps d’envasos
![]()
Fracció paper i cartró: Sobres de correspondència – publicitat impresa – fulls de paper – paper de regal – embalatges de paper i cartró -rotlles de cartró de paper de cuina i de paper higiènics – capses i caixes de cartró.
Residus no inclosos: Papers bruts: mocadors, tovallons … – papers bruts d’oli – paper d’alumini – papers engomats: plastificats, encerats – grapes, clips , elements metàl·lics – brics
![]()
Fracció envasos i embalatges: Garrafes d’aigua – ampolles d’aigua – ampolles renta vaixelles – boses de plàstic – brics de llet – brics de sucs naturals i altres begudes – llaunes d’alimens en conserva – llaunes de refrescs – tapes d’acer – tapes d’alumini – esprais de productes no tòxics – paper d’alumini – i tots aquells envasos amb el símbol del punt verd ( que no siguin envasos de vidre ni de cartró)
Residus no inclosos: Envasos de productes tòxics ( pintures, medicaments…)
![]()
Fracció Orgànica: Restes de menjar, de fruita i verdura – ossos i restes de carn – espines i restes de peix – closques d’ou i de marisc – closques de fruites seques – marro de cafè – bosses d’infusions – taps de suro – paper de cuina brut – restes de plantes – serradures – excrements d’animals domèstics – llumins de fusta – palla
Residus no inclosos: Articles de pell – pols d’escombrar o aspirar – compreses – bolquers – cendres – burilles de tabac
Quin cost té aquest servei?
El preu es calcula en funció del tipus i quantitat de residus que generis. A l’iniciar l’activitat has de presentar una declaració de residus on informis de la tipologia i quantitat de residus que generis que ens servirà per establir aquest barem i que es revisarà anualment en funció dels quilograms realment generats pesats en els contenidors de recollida per a cada fracció.
I si no contractem aquest servei ?
Per tal d’acomplir la nova llei, els establiments que decideixin lliurement no adherir-se a aquest sistema, n’hauran de contractar obligatòriament un altre d’autoritzat.


Recollida selectiva de paper, vidre i envasos lleugers
Paper i cartró
El Consell Comarcal va iniciar la recollida de paper i cartró al Pla de l‘Estany l’any 1994, any en què es varen recollir 115 tones d’aquest residu que varen poder ser recuperades per a la fabricació de nous materials.
L’any 2007, en canvi, es varen recollir 1.300 tones, la qual cosa evidencia l’important augment que ha experimentat la recollida i recuperació del paper a la comarca. D’ençà del 2007 la recollida de cartró ha anat disminuint a la comarca a causa sobretot de la crisi i és per aquest motiu que l’any 2013 es varen recollir 978 tones.
La recollida de paper i cartró es realitza mitjançant diferents sistemes; contenidors de diferents capacitats en àrees de vorera amb un sistema de buidat mitjançant grua i caixa compactadora; recollida porta a porta a establiments comercials i indústries mitjançant camió compactador de càrrega posterior; i mitjançant la recollida a la deixalleria comarcal on hi ha una caixa premsa.
Actualment hi ha distribuïts 231 contenidors blaus per tots els pobles del Pla de l’Estany.

Recomanacions:
• En els contenidors blaus sí que hi podem dipositar capses de cartró, envasos de paper, diaris, revistes i llibretes, entre d’altres.
• No hi hem de llençar paper brut, ni tovallons, ni paper de cuina usat, ni brics, ni tampoc paper plastificat o encerat (com el de la carnisseria) o fotografies. Tampoc espirals, clips, grapes, etc., ja que aquests materials en dificulten el procés de recuperació i reciclatge.
• Cal plegar tant com sigui possible les caixes de cartró per tal que ocupin menys espai dins del contenidor i durant el transport fins a la planta de triatge.
Sabies que per cada tona de paper reciclat evitem la tala de 17 arbres?

Vidre
El Pla de l’Estany va iniciar la recollida del vidre l’any 1992, durant el qual es van enviar unes 139 tones de vidre a la planta de reciclatge Santos Jorge SA.
L’any 2009 es van arribar a recollir 682 tones de vidre a la comarca, el màxim assolit a la comarca.
Actualment hi ha 235 contenidors repartits entre tots els pobles del Pla de l’Estany on els ciutadans poden dipositar aquest residu. La recollida de l’any 2013 va ser d’unes 632 tones, dada que demostra l’important increment de reciclatge del vidre a la comarca malgrat els efectes de la crisi d’aquests últims anys.
La recollida de vidre s’efectua mitjançant contenidors de tipus iglú en àrea de vorera.

Recomanacions
• És important que quan aboquem envasos al contenidor verd només hi dipositem el vidre sol, sense taps ni ferros. Aquesta és una forma de contribuir a fer més eficient el reciclatge.
• El vidre pla procedent de les finestres, miralls, plats o gerros s’ha de portar directament a la deixalleria, així com també les bombetes i els fluorescents.
• Reciclar envasos de vidre és una acció de gran responsabilitat ja que, com que és un material que s’aprofita íntegrament, es redueixen els processos d’extracció de més matèries primeres.
Reciclant el vidre produirem el mateix que hem llençat. El vidre és 100% reciclable!

Envasos lleugers
La instal•lació de contenidors grocs per a envasos al Pla de l’Estany es va iniciar l’any 1998 amb una recollida anual de tan sols 5 tones.
L’any 2010 la quantitat total recollida del material d’aquest contenidor va ser de 644 tones, el màxim assolit des de l’inici del servei.
Malgrat aquest important increment experimentat la recollida d’envasos s’ha anat reduint aquests últims anys degut als efectes de la crisi i també a la reducció de pes que han experimentat en general tots els envasos; llaunes, brics i ampolles de plàstic. Tan és així que l’any 2013 es van recollir 555 tones d’envasos a la comarca.
La recollida d’envasos s’efectua mitjançant contenidors de tipus iglú en àrea de vorera.
En el conjunt de la comarca tenim 238 contenidors instal•lats.

Recomanacions
• Els envasos, com ara els dels iogurts, les ampolles d’aigua, les llaunes de conserves, els refrescs, els brics, les tapes metàl•liques i les safates de porexpan, entre d’altres, s’han de dipositar en el contenidor groc.
• No hi llenceu esprais plens, pots metàl•lics de pintures o productes químics, pneumàtics, petits electrodomèstics ni productes d’informàtica; s’han de dur a la deixalleria o a la deixalleria mòbil.
• És preferible que les bosses de plàstic on es transporten els envasos fins al contenidor groc no estiguin lligades, per facilitar el posterior procés d’extracció i separació dels envasos.
Sabies que una bossa de plàstic triga uns 400 anys a descompondre’s?

Recollida de matèria orgànica
nota: tripoic i galeria imatges
https://www.plaestany.cat/Les-%C3%A0rees/Medi-Ambient/Recollida-de-residus/Recollida-de-mat%C3%A8ria-org%C3%A0nica
Implantació de la recollida de l’orgànica a la comarca
La recollida de matèria orgànica al Pla de l’Estany es va iniciar l’any 2005 amb la implantació primer per als grans productors (mercat, restaurants, menjadors escolars, fruiteries, etc.) i l’any 2007 es va iniciar la implantació de la recollida per als domicilis particulars, la qual es va anar estenent de manera gradual en els municipis de la comarca fins l’any 2012. Va finalitzar el desplegament amb la incorporació al servei dels municipis de Crespià, Esponellà, Sant Miquel de Campmajor i Vilademuls.
El reciclatge dels residus orgànics ha anat clarament en ascens durant tots aquests anys; així ho demostren les quantitats que se n’han anat recollint al llarg d’aquest període, que han passat de les 311 tones de l’any 2005 a les 1.255 tones de l’any 2013, assolint un màxim l’any 2011 amb 1.368 tones.
Aquesta fracció és la més important de tots els residus que generem ja que representa entre el 36 i el 40% de les escombraries en pes. Per tant, convé triar-la molt bé per estalviar que aquests residus acabin a l’abocador amb els problemes associats que això comporta, com per exemple la generació de lixiviats, la transformació en aliment per als gavians, etc.
La recollida selectiva de la fracció orgànica domèstica es realitza mitjançant contenidors normalitzats de color marró de 240 litres majoritàriament ubicats a la via pública al costat dels contenidors en àrea de vorera.
Actualment hi ha instal·lats un total de 259 contenidors per a la recollida de la fracció orgànica domèstica.
Indicacions i recomanacions
- A trets generals, es consideren matèria orgànica les restes de menjar, les restes vegetals no llenyoses, els tovallons de paper, el paper de cuina i altres, com ara els taps de suro, les serradures, els encenalls de fusta i els escuradents, entre d’altres.
- En els contenidors marrons cal dipositar només els residus considerats orgànics, tots els impropis que s’hi dipositin en dificultaran el tractament i la qualitat final de l’adob.
- Per tal de facilitar el procés de compostatge, cal posar la matèria orgànica en bosses compostables, que facilitaran el procés de transformació en compost. A més, la combinació del cubell airejat que s’entrega a les llars amb la bossa compostable fa que la matèria orgànica s’assequi i no faci mala olor.
Sabies que l’orgànica representa el 40% dels residus que generem i que per cada 100 kg d’orgànica obtenim 20 kg de compost?
Què s’hi pot llençar
- Les restes orgàniques s’han de llençar als contenidors de color marró que trobareu al carrer.
Restes de fruita i verdura – restes de carn i peix – restes de menjar cuinat i de pa – clofolla de fruits secs, closques d’ou i de marisc – marro de cafè i restes d’infusions – taps de suro – paper de cuina i tovallons de paper usats – restes de plantes.

Recollida de la fracció rebuig
Recollida de la fracció rebuig
La recollida de la fracció rebuig a la comarca es presta en l’actualitat mitjançant una concessió pública a l’empresa TRACTAMENTS I SERVEIS AMBIENTALS VILA SL que agrupa els 11 municipis de la comarca.
Actualment hi ha repartits a la comarca 592 contenidors de 1000 litres de rebuig domèstic situats en àrees de vorera.
L’any 2013 es van recollir 9.020 tones de rebuig que va anar a parar al dipòsit controlat de Puigpalter. D’aquestes tones una part corresponia al rebuig domèstic; 7.987 tones i la resta, 1.033 tones, al rebuig comercial que es recull en els contenidors homologats que disposen les empreses.
Per realitzar la recollida d’aquesta fracció es disposa de 3 camions recol•lectors amb premsa de càrrega posterior equipats amb sistema de pesatge i posicionament via GPS. La recollida d’aquesta fracció se sol realitzar amb una freqüència mínima de 3 dies a la setmana per als municipis de la comarca amb l’excepció de Banyoles que es recull 4 dies la totalitat del municipi i 6 dies el centre. Porqueres també es recull 4 dies.
Un cop efectuada la recollida la fracció rebuig es transporta fins al dipòsit controlat de Puigpalter on es pesa a la bàscula d’entrada i es buida a les terrasses de l’abocador per enterrar-se immediatament.

Recollida de trastos
Recollida de trastos

Es consideren residus voluminosos tots aquells materials que es generen a les llars i que, pel seu volum i tipologia, no es poden dipositar en els contenidors de carrer, o bé que per a un particular és difícil de portar a la deixalleria, com són mobles, matalassos, electrodomèstics, trastos vells, etc.
Amb aquest tipus de recollida es pretén evitar el dipòsit d’aquests materials dins els contenidors d’escombraries, impedir l’acumulació indiscriminada a les àrees de contenidors i evitar els abocaments incontrolats a la via pública.
El calendari de recollida és el següent:
- Banyoles: cada dilluns, dimecres i divendres feiner
- Porqueres: cada 1r dimarts feiner de mes
- Cornellà del Terri i Palol de Revardit: cada 1r dijous feiner de mes
- Serinyà, Esponellà i Crespià: cada 2n dijous feiner de mes
- Fontcoberta i Vilademuls: cada 3r dijous feiner de mes
- Sant Miquel de Campmajor i Camós: cada 4t dijous feiner de mes
Els veïns hauran de portar els voluminosos a l’àrea d’aportació el dia abans, després de les 18 h. a excepció dels municipis on es fa Porta a Porta que la recollida es farà davant l’habitatge.
S’ha de trucar prèviament al telèfon d’atenció a l’usuari: 972.58.18.58 ( de dilluns a divendres de 08.00H a 13.30H / 15.00H a 17.00H).
Aquest establirà el dia, l’hora i el lloc en què es farà la recollida, que coincidirà amb el dia definit al calendari de recollida.
Recollida de residu verd
Recollida de residu verd
La recollida de les restes de poda i jardineria es va iniciar l’any 2008 i es varen recollir 473 tones d’aquest residu.
L’any 2013 s’han recollit 926,60 tones de restes de poda i jardineria en contenidors al carrer cosa que representa un augment del 9,3% respecte l’any anterior.
Per a la recollida de les restes de poda i jardineria es disposa d’un camió bolquet equipat amb grua.
S’han repartit entre els ajuntaments de la comarca 63 contenidors metàl·lics, de mides que van dels 2 m3 fins als 4 m3, per a la recollida de les restes de poda i jardineria que es recullen amb una periodicitat setmanal a Banyoles i Porqueres i quinzenal a la resta de municipis on es presta el servei des del Consell Comarcal.

Residus plàstics agrícoles
Residus plàstics agrícoles
Els plàstics agrícoles ja es poden entrar a la deixalleria comarcal de Puigpalter.
La recollida de plàstics agrícoles està reservada a explotacions de la comarca del Pla de l’Estany.
Recordatori:
Preu:
- 60 €/tona + IVA. A l’entrada de la deixalleria es pesarà la quantitat de residu que porteu.
Com ha d’estar el plàstic?
- El plàstic d’ús agrícola ha d’estar lliure de restes vegetals, sec, plegat dins de Big Bags.
- A les Big Bags: s’hi podran barrejar cordills de plàstic, plàstic i malla d’embalar.
- El plàstic dels silos també es podrà portar en Big Bags o tan embolicat com sigui possible.
- En cas de no disposar de Big Bags es poden passar a recollir de forma gratuïta a la deixalleria comarcal.
On es farà la recollida?
- La recollida tindrà lloc en una zona habilitada de la deixalleria comarcal de Puigpalter on cada explotador hi portarà el seu residu.
Quan es farà la recollida?
- No hi haurà cap calendari amb dies fixats. Sinó que es podrà portar el residu plàstic agrícola dins de l’horari habitual de la deixalleria. L’horari el podeu consultar a: https://www.plaestany.cat/Les-%C3%A0rees/Medi-Ambient/Installacions-de-residus/Deixalleria-comarcal o trucant al 972 58 18 58
Més informació i com obtenir la documentació d’autorització d’entrada de plàstics agrícoles a mediambient@plaestany.cat

Recollida de piles
Recollida de piles

Les piles són residus municipals domèstics quan es generen a les llars. No es pot tirar cap tipus de pila, bateria o acumulador al contenidor de rebuig ni a cap altre contenidor per a altres fraccions específiques ja que aquests residus són residus especials i necessiten un tractament paricular.
Les piles s’han de dipositar als contenidors específics que hi ha en molts comerços i centres públics de la comarca i també es poden dur a la deixalleria.
Les bateries de cotxe, de telèfon mòbil i d’altres aparells electrònics s’han de portar a la deixalleria.
Compostatge casolà
Al Pla de l’Estany fem compostatge casolà
De manera complementària a la recollida selectiva en àrea d’aportació, i pels municipis amb més caire rural i amb major número de nuclis disseminats, s’ha promogut l’autocompostatge casolà, amb el repartiment per part del Consell Comarcal de 462 compostadors entre els anys 2006 i 2020.
A aquests compostadors cal afegir-hi 104 compostadors més, repartits pels ajuntaments de Porqueres i Cornellà del Terri, durant els anys 2005 i 2006, i una quantitat no comptabilitzada repartits per l’ajuntament de Banyoles.
Així doncs, a la nostra comarca es disposa l’any 2020 de 566 autocompostadors repartits, que suposa cobrir un 5% dels habitatges de tota la comarca, inclòs Banyoles.

Tenint en compte que aproximadament un 30% dels habitatges de la comarca són de tipus unifamiliar, la ràtio compostador per habitatge unifamiliar arriba al 15% aproximadament.
Davant l’èxit de les campanyes d’autocompostatge al Pla de l’Estany durant aquests anys s’ha incidit especialment en aquells nuclis més rurals i disseminats, on la recollida de contenidors en AA presenta una major dificultat.
Actualment els residus orgànics representen el 38% en pes dels residus que generen les llars catalanes. Si s’aconseguís entre tots reduir aquesta important fracció de residus allargaríem de manera considerable la vida útil de l’abocador comarcal.
Les campanyes que s’han anat realitzant des de 2006 han consistit en la realització de tallers als diferents municipis, guiats per un monitor especialista en compostatge, on s’explicava el què es pot compostar, quina utilitat té fer compostatge casolà, de què se’n pot fer i quins són els trucs perquè surti amb una certa qualitat.
Cal dir que l’acceptació de les campanyes aquests anys ha estat notable ja que en la primera fase es van esgotar els 75 compostadors subvencionats i molta gent va quedar en llista d’espera per obtenir-ne un. Per aquest motiu el consell Comarcal va valorar la possibilitat d’ampliar la campanya en una segona fase i així acabar de completar el desplegament del compostatge casolà a tota la comarca.
Els usuaris que volien disposar d’un compostador havien de pagar un preu públic de 20 euros per als compostadors de 400 litres i de 40 euros per als de 700 litres ja que la resta anava a càrrec de l’Agència de Residus de Catalunya, el Consell Comarcal del Pla de l’Estany i el propi Ajuntament.
Posteriorment al taller de compostatge el tècnic realitza unes visites de seguiment als compostaires amb l’objectiu de conèixer el funcionament dels compostadors i resoldre dubtes.

Què és el compost?
El compost és el resultat de la fermentació natural de les restes vegetals. Aquesta fermentació es idèntica a la que es produeix al bosc. És per tant un adob natural que s’utilitza tant en jardineria com en horticultura.
Què es pot compostar?
• Restes de fruita i verdura
• Restes de carn i peix (amb moderació)
• Closques d’ou, marisc i fruits secs
• Paper de cuina
• Taps de suro
• Bossetes d’infusions i marro de cafè
• Restes de jardineria i horta
Ocupa molt de lloc el compostador?
No .Cap en qualsevol racó del jardí i només hem de procurar que estigui assentat directament a la terra.
Porta molta feina?
No. Només cal separar les restes orgàniques de la cuina i les restes del jardí i portar-les al compostador.
Què passa quan s’omple el compostador?
El compostador no s’omple mai perquè durant el procés de compostatge , les restes orgàniques perden un 80% del seu volum. A més, buidem el compost elaborat a mida que el necesitem.El compost s’utilitza exactament igual que la terra vegetal, però té més avantatges:
– Regula la humitat i el ph del sòl
– És un adob de primera qualitat
– Millora la salut de les plantes
– És ecològic
Memòries de residus
falten memories 2019 i 2020 que pesen massa pel MEDIA https://www.plaestany.cat/Les-%C3%A0rees/Medi-Ambient/Recollida-de-residus/Mem%C3%B2ries-de-residus
Memòria de la recollida selectiva i comercial
Dipòsit controlat
nota fotos final: https://www.plaestany.cat/Les-%C3%A0rees/Medi-Ambient/Installacions-de-residus/Dip%C3%B2sit-controlat
Dipòsit controlat
L’abocador comarcal del Pla de l’Estany pot rebre només residus no especials.
S’admeten els residus municipals, així com els residus originats a l’indústria i al comerç que no siguin classificats com especials i que tinguin la consideració d’assimilables a municipals segons el Catàleg Europeu de Residus i la Llista orientativa de residus originats a la indústria assimilables a residus municipals comercials publicada per l’Agència de Residus de Catalunya.

Reglament i normes d’ús
ORDENANÇA REGULADORA DE LA RECOLLIDA, TRANSPORT I GESTIÓ DE RESIDUS AL PLA DE L’ESTANY (BOP de Girona núm. 8 de 13 de gener de 2005)
Ordenança Fiscal núm. 2, Reguladora de la Taxa per la prestació del servei comarcal de tractament de residus sòlids urbans a l’abocador comarcal controlat de Puigpalter. (BOP de Girona núm. 25 de 7 de febrer de 2022)
Planta de tractament de lixiviats
PER ESCRIURE DE ZERO
Deixalleria comarcal
La deixalleria
Una DEIXALLERIA és una instal·lació que permet als seus usuaris (particulars, comerços i petits negocis) realitzar de forma gratuïta la recollida selectiva de molts tipus de residus.

TIPUS DE RESIDUS ACCEPTATS
- Paper i cartró
- Plàstics
- Envasos de vidre
- Runes
- Residu verd
- Fusta reciclable
- Ferralla
- Voluminosos (mobles, electrodomèstics…)
- Llaunes
- Brics
- Vidre pla
- Ampolles de cava
- Olis vegetals
- Tèxtil, roba i calçat
- Neveres i altres aparells amb CFC
- Pneumàtics
- Olis minerals
- Aparells electrònics
- Altres:
- productes de neteja i cosmètica
- insecticides i plaguicides
- radiografies
- envasos de pintures, disolvents, coles…
- fluorescents, bombetes
- piles
- bateries i productes del cotxe
- esprais
- cartutxos d’impressores i fotocopiadores
- càpsules de cafè; d’alumini i de plàstic
- agulles i punxants provinents de tractaments domiciliàris de particulars
Reglament i normes d’ús
- Adreceu-vos a l’encarregat per tal de fer la fitxa de control
- No deixeu els materials barrejats, dipositeu-los als contenidors corresponents
- Porteu els residus en el seu envàs original
- No deixeu cap material fora del recinte
- Respecteu els horaris
Deixalleria mòbil
nota: calendari https://www.plaestany.cat/Les-%C3%A0rees/Medi-Ambient/Installacions-de-residus/Deixalleria-m%C3%B2bil
Deixalleria mòbil
En el cas d’una deixalleria mòbil el que s’intenta és aproximar la instal·lació als usuaris potencials amb l’objectiu de millorar el coneixement d’aquesta instal·lació a la població en general i augmentar la quantitat de residus recollits selectivament, en especial d’aquells que tenen més incidència sobre el medi ambient, com són els residus tòxics i perillosos.

En el fons, una deixalleria mòbil és un vehicle destinat a recollir materials, en general residus especials i en alguns casos també valoritzables, que efectua visites periòdiques pels diferents barris d’una població o per diferents poblacions, seguint un calendari establert.
Aquest sistema s’aplica, per exemple, a Finlàndia, com a reforç de les deixalleries fixes, i en algunes poblacions del Regne Unit. Actualment a Catalunya és un servei bastant estès i que a prop de la nostra comarca tant la Garrotxa com el Gironès ja disposen d’aquest servei.
En concret la deixalleria mòbil que funciona al Pla de l’Estany és un camió equipat amb una caixa distribuïda en espais preparats per encabir-hi contenidors de diferents dimensions, de 240 i de 120 litres.
L’horari de funcionament de la deixalleria mòbil és de les 9 del matí a la 1 del migdia.
Residus a portar
Llistat de residus admissibles:
Agulles i punxants

Cosmètics

Plàstics

Fitosanitaris

Voluminosos

Radiografies, termòmetres i productes particulars

Dissolvents i coles

Tònners i cartutxos de tinta

Pintures

Piles

Ferralla

Ampolles de cava

Esprais

Petits electrodomèstics i aparells informàtics i telefònics

Oli mineral

Fluorescents i bombetes

Oli vegetal

EDAR Terri
EDAR del Terri
La depuradora del Terri és una EDAR urbana, que vol dir Estació Depuradora d’ Aigües Residuals urbanes. La gestiona el Consell Comarcal del Pla de l’ Estany, que és l’ Administració responsable de controlar el seu bon funcionament i d’ assegurar que la qualitat de l’ aigua que s’ aboca al riu Terri sigui la correcta.
En aquesta EDAR tractem l’ aigua residual dels municipis de Banyoles, Porqueres, Camós i Cornellà del Terri. Un cop depurada la aboquem al riu Terri.

En la EDAR del Terri, es tracten aigües residuals d’ origen domèstic i també les produïdes per algunes indústries de la comarca. Per poder acceptar aigües residuals d’ origen industrial en una EDAR cal que aquestes tinguin unes característiques similars a les aigües generades per l’ activitat domèstica, per això s’obliga a les indústries a disposar de sistemes de depuració propis per a tractar les seves aigües residuals abans d’abocar-les a la xarxa de sanejament .
Per què serveix una depuradora?
El procés realitzat en una depuradora consisteix bàsicament en tractar les aigües residuals que hi arriben a través de la xarxa de clavegueres i de col.lectors, i netejar-les per poder abocar-les netes al riu o al mar.
Amb aquest tractament es provoquen les mínimes alteracions possibles en els sistemes naturals, evitant la seva contaminació.
Una depuradora és una instal.lació que està dissenyada i gestionada amb l’ objectiu de protegir i preservar el medi ambient.
La destinació de l’aigua residual depurada
El riu Terri L’aigua d’abastament per a una població s’acostuma a captar de pous o de rius. Les aigües residuals que genera aquesta població són tractades a la depuradora i després s’aboquen un altre cop al medi, a un tram de riu proper a la depuradora.
Molts dels rius del nostre país baixen secs perquè els hem captat aigua prèviament, riu amunt, per a consum humà, industrial o agrícola, però és imprescindible, i de sentit comú, que els cursos fluvials portin aigua.
L’ aigua tractada per la nostra depuradora és enviada ben neta al riu Terri. Això permet que el riu mantingui un cabal d’ aigua suficient per a sostenir el seu sistema ecològic.

Dades de disseny
* Tipus de procés: Fisico-químic i biològic
* Procedència de l’ aigua a tractar: Banyoles, Porqueres, Cornellà del Terri i Camós
* Població servida: 18.650 habitants/equivalents
* Cabal: 14.000 m3/dia
* Punt d’ abocament de les aigües tractades: EDAR Terri

Rendiments de depuració
* 98 % d’ eliminació de DBO
* 96 % d’ eliminació de DQO
* 96 % d’ eliminació de Sòlids en Suspensió
* 10.500 m3/dia tractats
7 coses que cal saber
1. Les EDAR són instal·lacions que depuren les aigües residuals procedents del nostre poble o ciutat. Mai no capten l’aigua del riu!
2. L’aigua residual prové de tres fonts bàsiques: de les nostres llars (aigua residual domèstica), de les nostres indústries (aigua residual industrial) i de la pluja.
3. Les depuradores biològiques simulen el procés d’autodepuració del riu i es basen en l’activitat dels microorganismes per netejar l’aigua residual.
4. L’aigua depurada es retorna als cursos fluvials o al mar.
5. L’aigua depurada no és apta per al consum humà; per poder-la utilitzar, cal potabilitzar-la.
6. L’ aigua depurada, si es sotmet a un procés final anomenat tractament terciari, es pot utilitzar en rec agrícola.
7. La depuració de l’ aigua residual té un cost important, que paguem tots els ciutadans amb els nostres impostos, si reduïm el consum d’ aigua en les nostres llars i en les nostres indústries, estalviarem també diners, que es podran utilitzar per altres finalitats (carreteres, escoles, hospitals, etc.) i col.laborarem en preservar un recurs escàs.
EDAR Serinyà
EDAR de Serinyà
L’ Estació Depuradora d’ aigües Residuals de Serinyà va ésser inaugurada al juliol de 1998 i tracta les aigües residuals produïdes en aquest municipi.
Està situada al paratge anomenat «La Gorga dels Gossos», al costat de la riera del Serinyadell.

Dades tècniques
* Cabal mitjà diari: 220 m3/dia
* Població Servida: 1.100 habitants
* Població Equivalent: 880 habitants
* DBO aigua bruta: 240 mg/l
* DBO aigua tractada: 25 mg/l
* Sòlids suspesos Aigua bruta: 280 mg/l
* Sòlids Suspesos Aigua tractada: 35 mg/l
Esquema de tractament
– Estació de bombament
– Desbast
– Decantació Primària
– Tractament biològic:
– Fangs activats de doble etapa
– Decantació Secundària
– Tractament dels fangs per digestió aeròbia
Les aigües residuals produïdes al municipi són recollides per dos col.lectors i arriben a l’EDAR per gravetat.
Procés de depuració
Abans d’ entrar a l’EDAR, les aigües residuals brutes passen per un pou de registre; d’aquí van a un pou de gruixuts on queden retinguts els sòlids i objectes de gran mida com grava, pedres o fustes.
Seguidament l’ aigua passa a la cambra de bombament, que mitjançant dues bombes submergides, controlades per sondes de nivell, eleven l’aigua fins a una reixa mòbil que n’elimina part dels sòlids. Els residus retinguts per aquesta reixa van a un contenidor.
La depuradora és de tipus compacte, constituïda per una sèrie de cambres o cel·les a través de les quals hi circula l’aigua a tractar. En cada cel·la s’ hi realitza un pas del procés.
La primera fase del procés de depuració comença amb una aireació de l’aigua bruta, per tal de tenir una primera eliminació de matèria orgànica.
Tot seguit l’aigua passa a la cel.la de decantació primària , on hi ha una eliminació de part dels sòlids que contenia l’aigua en suspensió. Aquí es generen els fangs primaris.
A la sortida del decantador primari, l’aigua passa al reactor biològic on hi ha una aportació d’ oxigen a través del sistema d’aireació. En aquesta etapa es realitza l’eliminació de la matèria biodegradable que encara hi havia present en l’aigua, a través d’un procés que comporta l’ activitat de certs tipus de microorganismes. (veure document sobre el procés de depuració)
De la bassa d’aireació, l’aigua que conté el fang biològic passa a la decantació secundària, on hi ha la separació entre els fangs secundaris l’aigua clarificada, que sobreix, surt de la planta i és abocada al Serinyadell, ja depurada.

Tractament d’olors
La depuradora de Serinyà està construïda a l’interior d’un edifici totalment tancat, el qual és equipat amb un sistema d’eliminació i tractament d’olors. Aquest sistema consisteix en un mecanisme d’extracció i filtrat de l’aire, que passa a través d’un filtre biològic d’ escorça. Així s’eliminen pràcticament totes les olors característiques d’ aquest tipus de tractament.
Sol·licituds i documents
nota: afegir links https://www.plaestany.cat/Les-%C3%A0rees/Medi-Ambient/Aig%C3%BCes-Residuals/Normativa-i-documents
Actuació del CCPE en matèria d’abocaments industrials
Actuació del Consell Comarcal en la Inspecció i el Control dels Abocaments Industrials a la xarxa de sanejament
Les càrregues d’ entrada a l’ EDAR del Terri estan, com el cabal, fortament influïdes per l’ activitat industrial.
Al mes d’abril de 1999, el Consell Comarcal passa a ser Administració Actuant en el sistema de sanejament amb recepció a les EDAR de Terri i de Serinyà. El novembre de 2000, es publica al BOP una actualització de l’Ordenança sobre l’ús del sistema de sanejament Comarcal.
Al 1999 el Consell Comarcal del Pla de l’Estany inicia la seva tasca d’inspecció i control d’empreses connectades a la xarxa de sanejament, amb l’objectiu de reduir la càrrega contaminant aportada a les EDAR.
Des d’aleshores, el nostre Consell Comarcal realitza el control d’abocaments industrials, que s’estructura en dos nivells d’actuació:
– les inspeccions a les empreses
– el seguiment i control de la xarxa de col.lectors
En el període 1999-2005, des que el Consell Comarcal del Pla de l’Estany s’ha fet càrrec del control i gestió del sistema de sanejament, s’ ha aconseguit reduir la càrrega aportada per les indústries a l’aigua que cal tractar a les depuradores de la comarca.
Això ha estat possible gràcies a una intensa tasca de control d’ abocaments que ha inclòs l’ assessoria a les empreses, la promoció de la implantació de tractaments propis (que s’ han generalitzat a totes les empreses amb més incidència) i l’ establiment d’ un programa de vigilància i inspecció que ha comportat l’ imposició de sancions quan ha estat necessari.
També es realitza de manera habitual un seguiment a la xarxa de col.lectors amb l’objectiu de detectar possibles abocaments.
Actuació en situacions d'emergència
afegir telefons: https://www.plaestany.cat/Les-%C3%A0rees/Medi-Ambient/Aig%C3%BCes-Residuals/Actuaci%C3%B3-en-situacions-demerg%C3%A8ncia
Actuació en situacions d’emergència
S’entén que hi ha una situació d’emergència o perill quan es dóna alguna de les circumstàncies següents:
a) En el supòsit en què es produeixi una descàrrega al sistema a causa d‘un cas fortuït, les característiques del qual sobrepassin les condicions de l’autorització d’abocament, podent donar lloc a l’afectació en el funcionament del sistema de sanejament, episodis de contaminació i/o riscos per al sistema, el medi o la salut de les persones.
b) Quan a causa d’un accident en les instal•lacions de l’usuari hi hagi un risc imminent de produir-se un abocament inusual a la xarxa de sanejament, potencialment perillós per a la salut de les persones, les instal•lacions de sanejament, les estacions depuradores d’aigües residuals, o bé que pugui alterar de forma substancial les condicions fixades per l’autorització d’abocament.
c) Quan s’aboquin cabals que excedeixin del doble del màxim autoritzat.
Davant d’una situació d’emergència o perill, amb l’objecte d’evitar o reduir el dany, l’usuari titular de l’activitat causant de la descàrrega està obligat a comunicar la situació al Consell Comarcal i a l’EDAR receptora a la qual estigui connectat, sens perjudici de la seva obligació de comunicar-ho a l’ajuntament, l’Agència Catalana de l’Aigua i a altres organismes, si s’escau.
L’usuari ha d’adoptar de manera immediata totes les mesures previstes al seu pla d’emergències, i emprar tots els mitjans que estiguin al seu abast per assegurar que l’abocament tingui el mínim cabal i durada possibles i reduir al màxim l’afectació al sistema. Així mateix, s’aplicaran les mesures previstes en els seu pla d’autoprotecció.
En un termini màxim de set dies naturals, l’interessat ha de remetre al Consell Comarcal un informe detallat de l’incident, en el que s’hi detallin, com a mínim les següents dades:
- nom, identificació i ubicació de l’activitat.
- cabal i matèries abocades.
- hora, durada i causes de la descàrrega.
- descripció de les mesures correctores adoptades i mitjans emprats.
- data, hora i forma en que es va comunicar l’incident al Consell Comarcal o a l’EDARtotes aquelles altres dades i informacions que permetin una correcta valoració de l’incident i de les seves conseqüències.
En el web del Consell Comarcal www.plaestany.cat hi figuren els números de telèfon i els correus electrònics als quals ha d’adreçar-se l’usuari en cas de produir-se una situació d’emergència. Establerta la comunicació, l’usuari ha d’indicar l’origen, les característiques, la durada i el cabal de l’abocament.
Articles 18.1 al 18.5 de Reglament regulador de l’ús del sistema de sanejament de la comarca del Pla de l’Estany (BOP de Girona Núm. 148 – 5 d’agost de 2014)
Centre d'acollida
El Centre d’Acollida d’Animals de Companyia del Consell Comarcal del Pla de l’Estany és un espai dedicat al benestar animal, gestionat amb la col·laboració dels ajuntaments de la comarca. El nostre objectiu principal és acollir i protegir els animals abandonats, perduts o maltractats, i promoure la tinença responsable.
On som i com contactar-nos
El recinte del Centre d’Acollida està ubicat al costat de la Deixalleria Comarcal.
Per a qualsevol gestió, visita o informació, cal que truquis prèviament per concertar una cita o demanar informació. Així podem garantir una atenció personalitzada i evitar esperes innecessàries.
- Telèfon de contacte: 639 382 585
- Horari d’atenció al públic: De dimreces a divendres, de 12:00h a 13:00h i dissabtes i diumenges de 10h a 13h.
- Adreça: https://goo.gl/maps/p8W741YToX45gSwU7
- Correu electrònic: recollidaanimals@gmail.com | mediambient@plaestany.cat
Els nostres objectius principals
Al Centre d’Acollida treballem amb una sèrie de propòsits clars per millorar la vida dels animals de companyia de la nostra comarca:
- Acollida i cura: Proporcionar un refugi segur i totes les cures necessàries (alimentació, atenció veterinària, higiene) a gossos, gats i altres animals de companyia que han estat abandonats, s’han perdut o han patit maltractaments.
- Foment de l’adopció responsable: Trobar una llar adequada i definitiva per a cada animal sense llar, prioritzant la seguretat i el benestar de l’animal. Seleccionem curosament els adoptants per assegurar que siguin persones responsables i compromeses.
- Sensibilització i prevenció: Conscienciar la ciutadania sobre la importància de la tinença responsable d’animals de companyia, els riscos de l’abandonament i la necessitat de respectar tots els éssers vius i el medi ambient en general. Impulsem campanyes informatives sobre esterilització, identificació (xip) i benestar animal.
Com pots ajudar-nos
La teva col·laboració és fonamental per continuar amb la nostra tasca. Qualsevol ajuda, gran o petita, és sempre benvinguda i molt valorada.
- Adopta: Si vols donar una segona oportunitat a un animal, considera l’adopció. Al nostre centre hi trobaràs companys lleials que esperen una llar. Contacta’ns i t’informarem del procés!
- Col·labora: Ajuda’ns amb els animals al centre. Oferim un voluntariat on ens ajudes a que els gossos que busquen familia puguin sortir a passeig i que els gats que busquen família tinguin una estona de joc i companyia.
- Fes difusió: Ajuda’ns a difondre la importància de l’adopció i la tinença responsable.
La teva ajuda és la clau per donar una nova oportunitat als animals. Moltes gràcies!
1.1 Preus públics generals:

1.2 Altres preus:
a) En cas de recollida d’un gos perdut pel seu propietari, es cobrarà el preu de la recollida, més l’import de la seva manutenció per cada dia que romangui a la gossera, a partir del setè posterior a la data de recollida.
b) En cas d’acollida temporal es cobrarà el preu de la manutenció del gos en €/dia.
c) En cas de cessió o acollida, les condicions que ha de complir el propietari del gos són:
- Tenir residència al Pla de l’Estany.
- Presentar una sol·licitud per escrit al Consell Comarcal.
- Justificar la seva incapacitat de mantenir-lo en les condicions adequades.
- Que presenti un estat de salut que l’impossibiliti de fer-se’n càrrec en les adequades condicions de benestar per a l’animal. Aquesta causa s’acreditarà mitjançant la presentació d’un informe mèdic.
En tots els casos es cobrarà al propietari, a més de la manutenció, el xipatge, la desparasitació, la tarifa corresponent a una eventual assistència veterinària, i les altres despeses que origini el gos.
1.3 Si el propietari o tenidor del gos no pot satisfet els imports establerts per a la recollida, acollida o cessió, ha de presentar al Consell Comarcal una sol·licitud d’exempció per aquest concepte i adjuntar la següent documentació que justifiqui la seva manca de capacitat econòmica:
- Còpia de la última declaració de la renda presentada o, en el seu defecte, certificat de rendes emeses per Hisenda.
- Declaració jurada de l’interessat conforme no té rendes suficients per fer front al pagament.
El Consell Comarcal del Pla e l’Estany és el propietari de les instal·lacions del centre d’acollida d’animals de companyia, realitza les inversions de construcció i millora i es fa càrrec de les despeses de manteniment de les instal·lacions i dels animals acollits.
Recollida d'animals

Colònies felines
Què és una colònia felina?
Conforme la definició establerta per la Llei 7/2023, es considera colònia felina un grup de gats en estat de llibertat o semillibertat, que no poden ser abordats o mantinguts amb facilitat per les persones, a causa del seu baix o nul grau de socialització amb l’esser humà, tot i desenvolupar la seva vida al voltant de les persones per a la pròpia subsistència.
Què fa el Consell?
És el responsable de les colònies felines municipals per delegació dels municipis que han signat el conveni de gestió. Els propietaris dels gats comunitaris son els municipis.
Coordina la resta d’agents i aprova les bases del funcionament del present Programa de gestió. També és el responsable de fer front a la despesa econòmica de totes les partides que se’n deriven (despeses veterinàries, d’alimentació, manteniment, mobiliari i estris de les estacions d’alimentació, etc.), excepte la compra de les gàbies-trampa per a la captura dels gats, que poden ser propietat de les entitats col·laboradores. És qui té la potestat de lliurar els carnets d’alimentador/a, segons els criteris que es detallen a l’apartat corresponent.
El Consell Comarcal gestiona les colònies felines mitjançant el mètode CER (CAPTURA, ESTERILITZACIÓ I RETORN) seguint allò descrit a:
- Ley 7/2023, de 28 de marzo, de protección de les derechos y el benestar de les animales.
- Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals.
- Guia jurídica per a la gestió de les colònies felines (ACM, octubre 2023).
- Manual de gestión de colonias felines para entidades locales (Dirección General de Derechos de los Animales, Ministerio de Derechos Sociales y Agenda 2030)
Qui són els alimentadors de colònies felines?
Els alimentadors són voluntaris fonamentals per al benestar de les colònies felines. Són les persones encarregades de garantir la salut i la qualitat de vida dels gats de la colònia que tenen assignada.
Les seves responsabilitats inclouen:
- Garantir que hi hagi aliment en les mesures òptimes.
- Assegurar que sempre hi hagi aigua neta i abundant.
- Vetllar per la bona salut dels animals i informar de qualsevol incidència.
Com esdevé alimentador/a?
Per poder ser alimentador/a, cal haver assistit i superat favorablement el curs de «carnet d’alimentador» organitzat pel Consell Comarcal. Un cop superat el curs, la persona alimentadora quedarà a disposició d’un supervisor/a, que serà qui assignarà les places vacants a les colònies.
És important destacar que cada persona alimentadora només podrà fer-se càrrec de la colònia a la qual ha estat assignada, sense poder alimentar en una estació diferent de l’especificada en la seva autorització. També s’encarregaran de capturar els gats per a l’aplicació del mètode CER, actuant sempre segons els preceptes i protocols d’aquest Programa i seguint les indicacions de la persona supervisora.
Per assegurar el benestar animal i la gestió correcta del projecte, s’implementa un sistema d’acreditació per als alimentadors.
Vols participar?
Els ciutadans que vulguin col·laborar com a alimentadors poden fer-ho mitjançant una sol·licitud al Consell Comarcal del Pla de l’Estany o contactant directament amb el Responsable del projecte.

Podeu consultar la localització de les colònies on treballem
Per qualsevol qüestió us podeu adreçar al correu mediambient@plaestany.cat o al telèfon 639382585.
EDUCACIÓ AMBIENTAL
nota: 5 botons
nota 2: hi ha una seccio que no sé borrar
nota 3: fer el nou apartat 24 – Medi natural https://www.plaestany.cat/Les-%C3%A0rees/Medi-Ambient/Medi-Natural
https://www.plaestany.cat/Les-%C3%A0rees/Medi-Ambient/Educaci%C3%B3-ambiental
Els serveis en matèria d’educació ambiental que l’Àrea de Medi Ambient porta a terme són els següents:
- Realització de campanyes orientades a la prevenció de residus i a la correcta gestió d’aquests per part dels particulars i de les activitats comercials
També es realitzen:
- Tallers a les escoles i visites a les instal·lacions de residus i sanejament d’aigües mitjançant l’Escola de Natura de Banyoles
- Campanyes de promoció i reforç de la recollida selectiva a través de l’Àrea especialitzada del COIET al mercat de Banyoles.
